Rita Roig

Heu notat els efectes de la tardor? Gaudiu de la nova estació, dels nous colors que aniran canviant la fisonomia de la ciutat i de toooots els grans plans que arriben a l'octubre a Barcelona. Voleu saber quines són les millors coses per fer a Barcelona durant els 30 dies vinents? En aquesta llista hi trobareu de tot, des de festivals, fins a concerts, estrenes de teatre i de cinema, gastronomia, exposicions i moltes activitats gratuïtes, perquè també es pot gaudir sense obrir el moneder. NO T'HO PERDIS: 50 coses per fer amb nens a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Has notado los efectos del otoño? Disfruta de la nueva estación, de los nuevos colores que irán cambiando la fisonomía de la ciudad y de toooodos los grandes planes que llegan en octubre a Barcelona. ¿Quieres saber cuáles son las mejores cosas para hacer en Barcelona durante los próximos 30 días? En esta lista encontrarás de todo, desde festivales, hasta conciertos, estrenos de teatro y de cine, gastronomía, exposiciones y también actividades gratis, porque también se puede disfrutar sin abrir el monedero. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes del fin de semana. Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Hemos buceado en la agenda cultural de Barcelona para traeros una elección de lo mejorcito que podréis hacer este fin de semana en la ciudad. ¿Queréis saber qué hacer este viernes, sábado y domingo? Aquí tenéis actividades para todos los gustos y bolsillos (¡incluso gratis!). Disfrutad del tiempo libre con exposiciones, obras de teatro, mercados, fiestas, conciertos, actividades con los peques... Os espera un fin de semana increíble sin moveros de Barcelona. Pero si queréis hacer una mini escapada, podéis visitar alguno de los pueblos más bonitos que tenemos cerca de casa. NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes para hacer gratis en Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Què fer a Barcelona aquest cap de setmana? Hem bussejat en l'agenda cultural de Barcelona i us portem una tria del milloret que podreu fer aquest divendres, dissabte i diumenge. Aquí teniu activitats per a tots els gustos i butxaques (fins i tot gratis!). Gaudiu del vostre temps lliure amb exposicions, obres de teatre, mercats, festes, concerts... Voleu saber què fer aquest cap de setmana amb nens? Us espera un cap de setmana increïble sense moure-us de Barcelona. I si voleu escampar la boira, podeu fer una visita als pobles més bonics a prop de casa nostra. NO T'HO PERDIS: Les millors coses gratis per fer a BarcelonaFes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Què fer avui a Barcelona? Les coses per fer a Barcelona no descansen ni un dia. Cada setmana, trobareu centenars d'activitats increïbles per tots els racons de la ciutat, per no parlar dels plans a Barcelona que hi ha els caps de setmana. Cinema alternatiu, l'exposició imperdible, l'obra de teatre de la qual tothom parla, mercats, activitats familiars... Us oferim tota la informació per gaudir de Barcelona i de la seva enorme activitat cultural, avui i cada dia. No cal moderació, la podeu gaudir a l'engròs.  AMB GANES DE SORTIR PERÒ NO VOLS GASTAR? Mira la nostra llista de coses per fer gratis a Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

¿Qué hacer hoy en Barcelona? Las cosas para hacer en Barcelona no descansan ni un día. Cada semana, encontraréis cientos de actividades increíbles por todos los rincones de la ciudad, por no hablar de los planes que hay para los fines de semana. Cine alternativo, la exposición imperdible, la obra de teatro que todos comentan, mercados, actividades familiares... Os ofrecemos toda la información para disfrutar de Barcelona hoy y todos los días. No hace falta la moderación, podéis disfrutar al por mayor.NO TE LO PIERDAS: Cosas gratis para hacer en Barcelona

Vivir en Barcelona es increíble, sí. Pero también es caro. El alquiler, el café, la birra, el vermut... todo suma. Por suerte, disfrutar de la ciudad no siempre pasa por gastar. Hay un montón de planes gratis que no tienen nada que envidiar a los de pago, y están ahí, todo el año, esperando a que les saques partido. Así que si te preguntas qué puedes hacer hoy en Barcelona gratis, la respuesta es clara: muchas cosas. Paseos para descubrir obras de arte poco conocidas, museos que abren puntualmente gratis y otros todo el año, parques que son auténticos refugios, conciertos que no te cobran entrada y centros culturales donde siempre pasa algo (y muchas veces, gratis). No hace falta salir de la ciudad ni rascarse el bolsillo para descubrir lugares nuevos o reenamorarse de los de siempre. Solo hay que saber dónde buscar. Esta guía es para ti, que vives en Barcelona y no quieres renunciar a disfrutarla aunque el presupuesto no dé para muchos lujos. Aquí van nuestros planes gratuitos favoritos: porque sí, vivir aquí es caro, pero exprimir la ciudad… todavía puede salirte gratis. NO TE LO PIERDAS: Visita gratis los museos de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

¿Buscáis ideas para sacar todo el jugo a la ciudad? Estáis en la página correcta. Aquí os hemos seleccionado 10 planes que engloban lo mejor de todos los ámbitos y para todos los públicos. Música, arte, cine y muchas cosas para hacer en la ciudad. ¡Con estas ideas tendréis la agenda de la semana llena! NO TE LO PIERDAS: Los mejores planes gratis de Barcelona Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido

Teniu ganes de gaudir de la ciutat? Esteu al lloc adient! Us hem fet una selecció de 10 plans de l'agenda de Barcelona d'aquesta setmana que engloben el millor de tots els àmbits i per a tots els públics: Teatre, cinema, música, art, coses per fer amb nens a Barcelona i altres excuses per no parar de descobrir la ciutat! Amb tantes idees tindreu l'agenda plena! NO T'HO PERDIS: Els millors plans gratis de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

Barcelona está llena de museos y galerías que programan magníficas muestras y actividades. Arte, ciencia, diseño, fotografía, historia... y otras exposiciones curiosas que te sorprenderán. Además, la ciudad también tiene sus calles llenas de obras de arte escondidas en las que quizás nunca te has fijado. ¿Cuáles son las mejores exposiciones de Barcelona ahora mismo? Sean cuales sean tus preferencias, seguro que hay una esperándote en alguna de las salas de la ciudad que te fascinará. Haz vistazo a nuestro listado y decide qué exposición quieres visitar este fin de semana, en solitario cuando salgas de trabajar, cuál es la perfecta para tener una cita o cuáles quieres ver en compañía de tus amigos. Clica aquí si quieres más información sobre nuestros estándares editoriales y nuestras directrices éticas para crear este contenido: https://www.timeout.es/barcelona/es/quienes-somos/directrices-editoriales-time-out NO TE LO PIERDAS: Museos que abren gratis los domingos

Barcelona és plena de museus i galeries que programen magnífiques mostres i activitats. Art, ciència, disseny, fotografia, història... Tenim exposicions ben curioses que sorprendrien fins i tot els més desconfiats. Ah, i també hi ha moltes obres d'art públiques que decoren els nostres carrers i, que a vegades, passem per alt. Quines són les millors exposicions que es poden veure a Barcelona? Siguin quines siguin les teves preferències, segur que n'hi ha una esperant-te en alguna de les sales de la ciutat que et fascinarà. Dona un cop d'ull al nostre llistat i decideix quina exposició vols visitar en solitari quan pleguis de la feina, quina és la perfecta per tenir una cita o quina vols veure en companyia dels teus amics el pròxim cap de setmana! Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut: https://www.timeout.cat/barcelona/ca/qui-som/directrius-editorials-time-out NO T'HO PERDIS: Els museus que obren gratis el diumenge

Viure a Barcelona és increïble, sí. Però també és car. El lloguer, el cafè, la birra, el vermut... tot suma. Per sort, gaudir de la ciutat no sempre demana gastar diners. Hi ha un munt de plans gratis que no tenen res a envejar als de pagament, i són aquí, tot l’any, esperant que els aprofitis. Així que si et preguntes què pots fer avui a Barcelona gratis, la resposta és clara: moltes coses. Passejades per descobrir obres d’art poc conegudes, museus que obren puntualment gratis i d’altres durant tot l’any, parcs que són autèntics refugis, concerts que no et cobren entrada i centres culturals on sempre passa alguna cosa (i moltes vegades, gratis). No cal sortir de la ciutat ni gastar-se la cartera per descobrir llocs nous o tornar a enamorar-se dels de sempre. Només cal saber on mirar. Aquesta guia és per a tu, que vius a Barcelona i no vols renunciar a gaudir-la encara que el pressupost no doni per a molts luxes. Aquí tens els nostres plans gratuïts preferits: perquè sí, viure aquí és car, però esprémer la ciutat... encara et pot sortir gratis. NO T'HO PERDIS: Les millors exposicions de Barcelona Fes clic aquí si vols més informació sobre els nostres estàndards editorials i les nostres directrius ètiques per crear aquest contingut.

La sala noble de La Pedrera acoge hasta el 24 de enero la exposición La vida secreta de las plantas. Anselm Kiefer en la Colección Grothe, que ofrece una inmersión en el universo del artista alemán a través de pinturas de gran formato, esculturas, vitrinas y libros de artista. Bajo el comisariado de Walter Smerling, la muestra propone un diálogo entre las formas orgánicas de la arquitectura de Gaudí y el uso característico que Kiefer hace de materiales como el plomo, la ceniza, la paja, la tierra, las plantas, el vidrio o los objetos encontrados, que gracias a la mirada y la mano del artista se convierten en obras de arte sobre los mitos, la destrucción, el renacimiento y el paso del tiempo. Anselm Kiefer (Donaueschingen, 1945) es uno de los grandes nombres del arte contemporáneo y es conocido por su singular universo matérico signado por reflexiones sobre la memoria, la historia europea y las heridas del pasado, pero también por referencias constantes a la literatura, la mitología, la ciencia, la alquimia y el cosmos. Los visitantes podrán recorrer desde vitrinas inéditas hasta grandes constelaciones, procedentes principalmente de la prestigiosa Colección Grothe, entre las cuales hay obras que se exponen por primera vez en el Estado español, como el conjunto Opus Magnum, una serie de vitrinas concebidas como archivos de memoria con libros, ropas, rocas y elementos naturales que cuentan historias. O la serie que da nombre a la exposición, The Secret Life of Plants, for Robert

La sala noble de La Pedrera acull fins al 24 de gener l'exposició La vida secreta de les plantes. Anselm Kiefer a la Col·lecció Grothe, que ofereix una immersió a l'univers de l'artista alemany a través de pintures de gran format, escultures, vitrines i llibres d'artista. Sota el comissariat  de Walter Smerling, la mostra proposa un diàleg entre les formes orgàniques de l'arquitectura de Gaudí i l'ús característic que Kiefer fa dels materials com el plom, la cendra, la palla, la terra, les plantes, el vidre o els objectes trobats, que gràcies a la mirada i la mà de l'artista es converteixen en obres d'art sobre els mites, la destrucció, el renaixement i el pas del temps. Anselm Kiefer (Donaueschingen, 1945) és un dels grans noms de l'art contemporani i és conegut pel seu singular univers matèric marcat per reflexions sobre la memòria, la història europea i les ferides del passat, però també per referències constants a la literatura, la mitologia, la ciència, l'alquímia i el cosmos.  Els visitants podran recórrer entre vitrines inèdites fins a grans constel·lacions, procedents principalment de la prestigiosa Col·lecció Grothe, entre les quals hi ha obres que s'exposen per primera vegada a l'Estat espanyol com el conjunt Opus Magnum, una sèrie de vitrines concebudes com a arxius de memòria amb llibres, robes, roques i elements naturals que expliquen històries. O la sèrie que dona nom a l'exposició, The Secret Life of Plants, for Robert Fludd, formada per catorze pintures de gra

Pintor, poeta, crítico de arte, activista y agitador cultural. Todas las caras de Josep Maria de Sucre salen a la luz en la exposición que los Espais Volart de la Fundació Vila Casas dedican a esta polifacética (e injustamente olvidada) figura de nuestra cultura, coincidiendo con el 140.º aniversario de su nacimiento. Desde los rostros expresivos y primitivistas que pintaba partiendo de la miseria y el sufrimiento humano que vivió ejerciendo de oficial criminalista en los Juzgados de Barcelona, hasta la numerosa documentación que lo sitúa como uno de los más importantes promotores e impulsores de la modernidad en Cataluña, la muestra profundiza en esta doble cara: del promotor artístico-social al pintor lleno de intensidad expresiva. Josep Maria de Sucre desarrolló un papel fundamental como nexo entre las vanguardias anteriores a la Guerra Civil y las nuevas generaciones de la posguerra, otorgando becas a jóvenes creadores para que fueran a París desde la presidencia del Cercle Maillol del Institut Francès, y también impulsando los Salons d'Octubre. Para reflejar este papel de mediador, la exposición en los Espais Volart incorpora también obras de una treintena de artistas vinculados a su entorno, como Tàpies, Modest Cuixart, Ràfols-Casamada, Guinovart, Maria Girona o Subirachs, entre otros. En su pintura confluyen influencias del expresionismo europeo, el románico catalán, el primitivismo o autores como Edvard Munch y Paul Klee. Es por ello por lo que sorprende darse cuenta

Pintor, poeta, crític d’art, activista i agitador cultural. Totes les cares de Josep Maria de Sucre surten a la llum en l’exposició que els Espais Volart de la Fundació Vila Casas dediquen a aquesta polifacètica (i injustament oblidada) figura de la nostra cultura, coincidint amb el 140è aniversari del seu naixement.  Des dels rostres expressius i primitivistes que pintava partint de la misèria i el patiment humà que va viure fent d’oficial criminalista als Jutjats de Barcelona, fins a la numerosa documentació que el situa com a un dels més importants promotors i impulsors de la modernitat a Catalunya, la mostra aprofundeix en aquesta doble cara: del promotor artisticosocial, al pintor ple d’intensitat expressiva.  Josep Maria de Sucre va desenvolupar un paper fonamental com a nexe entre les avantguardes d'abans de la Guerra Civil i les noves generacions de la postguerra, atorgant beques a joves creadors perquè anessin a París des de la presidència del Cercle Maillol de l'Institut Francès, i també impulsant els Salons d'Octubre. Per reflectir aquest paper de mediador, l'exposició als Espais Volart incorpora també obres d'una trentena d'artistes vinculats al seu entorn, com Tàpies, Modest Cuixart, Ràfols-Casamada, Guinovart, Maria Girona o Subirachs, entre d'altres.  En la seva pintura hi conflueixen influències de l'expressionisme europeu, el romànic català, el primitivisme o autors com Edvard Munch i Paul Klee. És per això que sorprèn adonar-se que la seva pintura va tenir u

Los Espais Volart de la Fundació Vila Casas transforman las más de seis décadas que Romà Vallès dedicó al arte en una exposición. Vallès fue una de las voces más destacadas del informalismo catalán y siempre apostó por la modernidad y la experimentación, alejándose de las modas. Bajo el comisariado de Conxita Oliver y Bel Vallès, la muestra nos permite descubrir facetas más desconocidas del artista, como su vertiente pedagógica, interesada en el arte infantil y en la educación visual. A Romà Vallès (Barcelona, 1923-2015), la figuración se le quedaba corta para plasmar en el lienzo todo lo que él quería expresar. Pasó toda su trayectoria buscando ese “horizonte abstracto” que ahora sirve de título a la exposición que lo reivindica como una figura clave para la renovación de la vanguardia catalana de la segunda mitad del siglo XX. Desde su rechazo al academicismo en la Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, pasando por sus primeras obras influidas por Cézanne y Picasso, hasta el momento crucial de 1955, cuando pinta su primera pieza abstracta tras un viaje decisivo a París. La exposición pone un énfasis especial en dos de sus series más emblemáticas. Por un lado, la serie Cosmogonies (1956-1964), donde el lienzo se convierte en un territorio mineral y geológico mediante el uso de arena, polvo de mármol, pigmentos y serrín; y Collages (1964-1967), donde el artista dialoga con el Pop Art y construye una visión crítica de la sociedad de masas, la guerra y el drama humano gr

Els Espais Volart de la Fundació Vila Casas transformen les més de sis dècades que Romà Vallès va dedicar a l’art en una exposició. Vallès va ser una de les veus més destacades de l’informalisme català i sempre va apostar per la modernitat i l’experimentació, allunyant-se de les modes. Sota el comissariat de Conxita Oliver i Bel Vallès, la mostra ens permet descobrir fascetes més desconegudes de l’artista, com la seva vessant pedagògica, interessada en l’art infantil i en l’educació visual.  A Romà Vallès (Barcelona, 1923-2015), la figuració li quedava curta per a plasmar al llenç tot allò que ell volia expressar. Va passar-se la seva trajectòria buscant aquest “horitzó abstracte” que ara serveix de nom per a l’exposició que el reivindica com una figura clau per la renovació de l’avantguarda catalana de la segona meitat del segle XX. Des del seu rebuig a l’academicisme a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, passant per les primeres obres influïdes per Cézanne i Picasso, fins al moment crucial de 1955, quan pinta la seva primera peça abstracta després d’un viatge decisiu a París. L’exposició posa un èmfasi especial en dues de les seves sèries més emblemàtiques. D’una banda, la sèrie Cosmogonies (1956-1964), on el llenç es converteix en un territori mineral i geològic a través de l’ús de sorra, pols de marbre, pigments i serradures i Collages (1964-1967), en què l’artista dialoga amb el Pop Art, Vallès i construeix una visió crítica de la societat de masses, la guerr

El panorama artístico de Barcelona y L’Hospitalet hierve por la 15ª edición de Art Nou, el festival de arte emergente que pone en contacto a los jóvenes artistas, el mercado del arte y las galerías, y ofrece al público exposiciones gratuitas de todo tipo. La programación se desplegará en 22 galerías de arte, 5 instituciones culturales y 22 espacios independientes de Barcelona y L'Hospitalet de Llobregat, donde se podrá ver el trabajo de más de 110 artistas emergentes gracias a un extenso programa de actividades como performances, proyecciones y acciones en galerías, entre otras. Como siempre, los artistas contemporáneos apuestan por lo que preocupa a la sociedad ahora mismo. No es de extrañar que algunas de las exposiciones aborden temáticas como la identidad, la ecología, la diáspora, la realidad multiespecie o la salud mental, que reflejan la pluralidad de ambas ciudades y su tejido creativo. El cierre del festival será el 3 de septiembre en La Capella, donde el público podrá disfrutar de una performance de la artista Alicia Val, organizada en colaboración con Club9. Entre las exposiciones programadas, hay una muestra de la fotógrafa Marta Mas en la Galería H2O, donde explora la herencia generacional y la salud mental a partir de los diarios de su abuela. Por su parte, la Fundación Úniques reflexiona con Generació Úniques 2026: L'arxiu de la memòria volàtil sobre cómo los instantes vividos se convierten en memoria y objetos físicos. Más hacia el terreno onírico, Aura Roig t

Tiberi Kiosk es el nombre de la terraza del patio del Museo Frederic Marès. La bisabuela de Roger Vila, de Tiberi Club, le daba pan con vino y azúcar para merendar. Esta elaboración tradicional, que muchos asociamos a la familia y a tiempos pasados, es uno de los postres de la carta de Tiberi Kiosk, el quiosco gastronómico que el equipo de creativos culinarios ha abierto en uno de los rincones con más encanto del barrio Gótico; un vergel silencioso con naranjos y una fuente con surtidor situado junto a la Plaza Sant Iu, a pocos pasos de la Catedral. Más allá de un ambiente de ensueño, Tiberi Kiosk ofrece una carta con el sello ya reconocible del grupo, al que le encanta jugar con la tradición y la gastronomía. El quiosco no tiene cocina, pero sí dispone de cafetera, plancha y otras herramientas que le permiten ofrecer comida y bebida para todos los momentos del día. Desde cafés de Nomad y bollería dulce para desayunar, hasta bocadillos como bikinis de distintos tipos o una alcachofa a la plancha con stracciatella, pasando por el fantástico mundo del vermut: embutidos, mojama, aceitunas y, por supuesto, gildas (diferentes de las gildas XXL de Tiberi Bar). Y de postre, dos clásicos: pan con chocolate y pan con vino y azúcar. La idea de este pan con vino y azúcar do it yourself encaja con una filosofía general del Kiosk: el diálogo con las piezas del Museo Marès. Los platos del bar, por ejemplo, lucen imágenes de las piezas de este museo de escultura y coleccionismo, que puede p

Tiberi Kiosk és el nom de la terrassa del pati del Museu Frederic Marès. La besàvia de Roger Vila de Tiberi Club li donava pa amb vi i sucre per berenar. Aquesta elaboració nostrada, que molts vinculem a la família i a èpoques passades, és una de les postres de la carta del Tiberi Kiosk, la guingueta que l’equip de creatius gastronòmics ha obert en un dels llocs amb més encant del barri Gòtic; un verger silenciós amb arbres tarongers i una font amb sortidor situat al costat de la Plaça Sant Iu, a tocar de la Catedral.  Més enllà d'un ambient de somni, el Tiberi Kiosk ofereix una carta amb la signatura ja reconeixible del grup, a qui els encanta jugar amb la tradició i la gastronomia. La guingueta no té cuina, però sí que disposa de cafetera, planxa i altres eines que els permet oferir menjar i beure per a tots els moments del dia. Des de cafès de Nomad i pastes dolces per a esmorzar, fins a entrepans com bikinis de diverses tipologies o una carxofa a la planxa amb stracciatella, passant pel fantàstic món del vermut: embotits, moixama, olives i, evidentment, gildes (diferents de les gildes XXL del Tiberi Bar). I de postres, dos clàssics: pa amb xocolata i pa amb vi i sucre.  La idea d’aquest pa amb vi i sucre do it yourself encaixa amb una filosofia general del Kiosk, que és la del diàleg amb les peces del Museu Marès. Els plats del bar, per exemple, llueixen imatges de les peces d’aquest museu d’escultura i col·leccionisme, que pot presumir de tenir una de les col·leccions mé

Khadija Saye murió en el 2017 con sólo 24 años, en el incendio de la torre Grenfell, junto a su madre. En la tragedia de este edificio de viviendas sociales del Reino Unido perdieron la vida setenta personas, pero también se quemó buena parte de su obra. La artista gambiano-británica había encontrado en la fotografía un espacio para pensar y contar su realidad: las imágenes que capturaba hablaban de la diáspora, de la identidad y las creencias de una experiencia personal pero que a su vez es universal. Esta exposición que acoge el Monestir de Pedralbes (este año, de celebración por sus 700 años de historia) es la primera retrospectiva mundial y, a la vez, la primera presentación de la obra de Saye en España. Se expone la serie 'Dwelling: in this space we breathe', una serie de retratos realizados con la antigua técnica del colodió húmedo, que pudieron verse en el Pabellón de la Diáspora de la Bienal de Venecia de 2017, donde Khadija Saye fue la participante más joven.

Khadija Saye va morir el 2017 amb només 24 anys, en l’incendi de la torre Grenfell, juntament amb la seva mare. En la tragèdia d’aquest edifici d’habitatges socials del Regne Unit hi van perdre la vida setanta persones, però també s’hi va cremar una bona part de la seva obra. L’artista gambiano-britànica havia trobat en la fotografia un espai per pensar i explicar la seva realitat: les imatges que capturava parlaven de la diàspora, de la identitat i les creences d’una experiència personal però que a la vegada és universal.   Aquesta exposició que acull el Monestir de Pedralbes (enguany, de celebració pels seus 700 anys d’història) és la primera retrospectiva mundial i, alhora, la primera presentació de l’obra de Saye a Espanya. S’hi exposa la sèrie Dwelling: in this space we breathe, una sèrie de retrats fets amb l’antiga tècnica del col·lodió humit, que es van poder veure al Pavelló de la Diàspora de la Biennal de Venècia de 2017, on Khadija Saye va ser la participant més jove.

¿Por qué este escultor desconocido de época románica ha recibido el sobrenombre de “el Picasso del siglo XII”? En los rostros geométricos con ojos expresivos del Maestro de Cabestany, y en la desproporción y los volúmenes impactantes de sus esculturas, reside todo aquello que desde el presente hemos sabido denominar modernidad. En pleno románico, las obras del Maestro de Cabestany poseían un estilo característico que lo diferenciaba de sus coetáneos. Por ello, aunque conocemos pocos detalles de la vida de esta figura, su trabajo ha sido reconocido desde la Toscana hasta el Mediodía francés, pasando por Cataluña y Navarra. Con esta exposición, el MNAC rinde homenaje al escultor más célebre del románico catalán partiendo de la incorporación reciente de nuevas piezas al museo; concretamente, fragmentos que formaban parte de la portada de mármol del monasterio de Sant Pere de Rodes. Por tanto, la muestra se centra en la construcción del mito de la abadía de Rodes, un espacio único, destino de peregrinaje, vinculado a un paisaje ancestral y a la antigua Roma. El Maestro de Cabestany escogió aquel lugar para realizar su obra maestra, lo cual nos dice mucho de las pasiones que movían al misterioso escultor, quien admiró a los antiguos e imitó sus técnicas para crear un lenguaje visual muy disruptivo para el siglo XII. Pero siglos después de que Cabestany viera su gran trabajo hecho realidad, Sant Pere de Rodes se convirtió en una ruina. Por este motivo, el primer ámbito de la exposi

¿Qué paisajes de Barcelona se han perdido para siempre jamás? Para poner de relieve la transformación silenciosa que ha sufrido nuestra ciudad debido a la presión urbanística y las nuevas construcciones, el centro cívico Pati Llimona acoge hasta el 31 de octubre la exposición Paisajes perdidos, donde las imágenes de una Barcelona del pasado coexisten con los retratos del presente para que el público pueda constatar el cambio. Impulsada por la Federación de Asociaciones Vecinales de Barcelona (Favb) y comisariada por Dolors Canudas y Mariano Serrano, la muestra se enmarca en la programación de la Capital Mundial de la Arquitectura, que Barcelona ha encabezado este 2026. WikipediaTrinxet El plato fuerte de la exposición es un juego visual de impacto: un cara a cara fotográfico entre el estado actual de calles, plazas, masías y espacios verdes, y las imágenes históricas de estos mismos lugares aportadas por el propio vecindario. Las fotografías no son solo de monumentos o edificios excepcionales, sino que también aparecen rincones (calles, plazas y edificios sencillos) que forman parte de la memoria del barrio, pero que tal vez no son considerados "importantes" a los ojos de la historia.  WikipediaCine Comèdia Así pues, la exposición recupera paisajes perdidos, pero sobre todo refuerza el vínculo emocional de vecinas y vecinos con sus espacios de toda la vida en una acción de memoria colectiva que reivindica el paisaje cotidiano de los barceloneses.  COACHoteles de Plaça Es

Quins paisatges de Barcelona s'han perdut per sempre més? Per posar en relleu la transformació silenciosa que ha patit la nostra ciutat a causa de la pressió urbanística i les noves construccions, el centre cívic Pati Llimona acull fins al 31 d'octubre l'exposició Paisatges perduts, on les imatges d'una Barcelona del passat coexisteixen amb els retrats del present perquè el públic pugui constatar el canvi. Impulsada per la Federació d'Associacions Veïnals de Barcelona (Favb) i comissariada per Dolors Canudas i Mariano Serrano, la mostra s'emmarca en la programació de la Capital Mundial de l'Arquitectura, que Barcelona ha encapçalat aquest 2026. ViquipèdiaTrinxet El plat fort de l'exposició és un joc visual d'impacte: un cara a cara fotogràfic entre l'estat actual de carrers, places, masies i espais verds, i les imatges històriques d'aquests mateixos indrets aportades pel propi veïnat. Les fotografies no són només de monuments o edificis excepcionals, sinó que també hi apareixen indrets (carres, places i edificis senzills) que formen part de la memòria del barri, però que potser no són considerats "importants" als ulls de la història.  ViquipèdiaCine Comèdia Així doncs, l'exposició recupera paisatges perduts, però sobretot reforça el vincle emocional de veïnes i veïns amb els seus espais de tota la vida en una acció de memòria col·lectiva que reivindica el paisatge quotidià dels barcelonins.  COACHotels de Plaça Espanya D'altra banda, l'exposició també dona protagonisme

Hansi Flick "trae a gente feliz a La Rambla" y por eso la asociación Amics de La Rambla ha galardonado al entrenador del primer equipo del F.C. Barcelona con el premio Ramblista d'Honor 2026. El jurado no ha tenido dudas: el entrenador azulgrana se ha ganado este premio gracias a sus valores, su constancia y, sobre todo, por su apuesta decidida por la juventud de la cantera. Pero el motivo principal de este premio es la capacidad que Hansi Flick ha demostrado para llenar La Rambla de culés felices celebrando títulos, que demuestran que ha hecho devolver la ilusión a la ciudad. Ahora bien, Flick no es el único ganador de este reconocimiento que la asociación Amics de La Rambla otorga desde 1961. El entrenador alemán compartirá protagonismo con dos iconos más de la cultura y la gastronomía barcelonesa: la historiadora del arte Judit Subirachs, por su trabajo de preservación del legado de Josep Maria Subirachs, y la Granja Viader, el templo del suizo y el Cacaolat que lleva 156 años endulzándonos la vida. La entrega oficial del premio será el próximo 2 de noviembre en el Saló de Cent del Ayuntamiento de Barcelona, en una ceremonia que pondrá de manifiesto tres de los pilares fundamentales de Barcelona: el arte, la gastronomía y el fútbol. Los ganadores han sido escogidos por un jurado formado por Gemma Bastida, Jordi Fernández, Sandra Mestres, Joan Oliveras Bagués, Ana Pantaleoni, Txell M. Panué, Ramon Pellicer, Álex Sàlmon, Vicenç Sanclemente, Adrià Serra, Enric Sierra, Roser T

Hansi Flick "porta a gent feliç a La Rambla" i per això l'associació Amics de La Rambla ha guardonat l'entrenador del primer equip del F.C. Barcelona amb el premi Ramblista d'Honor 2026. El jurat no ha tingut dubtes: l'entrenador blaugrana s'ha guanyat aquest premi gràcies als seus valors, la seva constància i, sobretot, per la seva aposta decidida per la joventut del planter. Però el motiu principal d'aquest premi és la capacitat que Hansi Flick ha demostrat per fer omplir La Rambla de culers feliços celebrant títols, que demostren que ha fet retornar la il·lusió a la ciutat. Ara bé, Flick no és l'únic guanyador d'aquest reconeixement que l'associació Amics de La Rambla atorga des del 1961.L'entrenador alemany compartirà protagonisme amb dos icones més de la cultura i la gastronomia barcelonina: la historiadora de l'art Judit Subirachs, pel seu treball de preservació del llegat de Josep Maria Subirachs, i la Granja Viader, el temple del suís i el Cacaolat que porta 156 anys endolcint-nos la vida. L'entrega oficial del premi serà el pròxim 2 de novembre al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona, en una cerimònia que posarà de manifest tres dels pilars fonamentals de Barcelona: l'art, la gastronomia i el futbol. Els guanyadors han estat escollits per un jurat format Gemma Bastida, Jordi Fernández, Sandra Mestres, Joan Oliveras Bagués, Ana Pantaleoni, Txell M. Panué, Ramon Pellicer, Álex Sàlmon, Vicenç Sanclemente, Adrià Serra, Enric Sierra, Roser Tiana, Fermín Villar i el p

El éxito de ventas de Ildefonso Falcones con La catedral del mar nace de un favor que tuvo a Barcelona como escenario. Sandra Bruna, agente literaria, prometió a un amigo que leería una novela histórica que él no podía publicar. Había que trabajar el manuscrito, pero había potencial, y gracias al escritor Francesc Miralles, Bruna se dio cuenta de que lo que tenía delante era “Los pilares de la tierra a la catalana”. Unas cuantas ediciones y un cambio de título después, Sandra Bruna se dedicó a vender La catedral del mar exactamente así: "Oye, tengo Los pilares de la tierra a la catalana, ¿lo quieres?"  Lorena ObradorsSandra y Berta Parte del éxito de la empresa que encabeza Bruna tiene que ver con saber comunicar una novedad literaria. “El título, la cubierta y el relato son importantes a la hora de vender un título”, explica la agente. Ahora, la Agencia Literaria Sandra Bruna celebra sus 25 años de trayectoria representando a autores nacionales e internacionales, con una cartera de literatura infantil y juvenil, narrativa adulta, ensayo y no ficción en lengua catalana y castellana que se impulsa desde una oficina situada en el corazón de la ciudad, con espléndidas vistas a los jardines del Palau Robert.   Pero, ¿qué hace exactamente un agente literario? “Yo empecé a aprenderlo a los 18 años y, en todo este tiempo, se ha transformado bastante”, explica Bruna. Se inició en la agencia literaria de Mercedes Casanovas, donde trabajó durante una década. A los 28 años puso en mar

“El que em proposo és indagar en un possible, en una hipòtesi”. Així resumeix Miquel García la feina que hi ha darrere de la seva exposició a la Fundacó Arranz-Bravo. Sota el títol Alçar la pols, l’artista planteja la possibilitat que els castells catalans i la muixeranga valenciana tinguin el seu origen en la població esclava que va arribar de l’Àfrica cap a l’antiga Corona d’Aragó contra la seva voluntat.  Fundació Arranz-BravoAlçar a pols El passat esclavista dels Països Catalans és present en algunes tradicions que repetim any rere any. Pensarem fàcilment en el blackface de la cavalcada de Reis, per exemple. Però l’acció de pintar-se la cara de negre també va vinculada a processons i seguicis festius, i en activitats muixerangueres com les dels Negrets d’Alcúdia, que fan balls i torres humanes en aquest municipi valencià. És partint d’aquestes manifestacions que el muixeranguer Pau Pertegaz va fer-se una pregunta: si sabem que els pobles de la costa atlàntica africana també fan torres humanes, què ens impedeix pensar que van ser els esclaus negres arribats a València els qui van introduir-les al nostre territori?   Fundació Arranz-BravoAlçar a pols   L’artista Miquel Garcia recull aquesta pregunta i la transforma en una exposició on confrontem les representacions de la negror a casa nostra. Des d’un còmic del Massagran situat a l’Àfrica on veiem un castell fet per negres i blancs, a representacions dels esclaus en la pintura espanyola, passant per una sèrie de cartell

L’èxit de vendes de l’Ildefonso Falcones amb La catedral del mar neix en un favor que va tenir Barcelona com a escenari. Sandra Bruna, agent literària va prometre a un amic que llegiria una novel·la històrica que ell no podia publicar. Calia treballar el manuscrit, però hi havia potencial, i gràcies a l’escriptor Francesc Miralles, Bruna va adonar-se que el que tenia al davant era “Els pilars de la terra a la catalana”. Unes quantes edicions i un canvi de títol després, Sandra Bruna es va dedicar a vendre La catedral del mar exactament així: "Escolta, tinc Els pilars de la terra a la catalana, ho vols?"  Lorena ObradorsSandra i Berta Part de l’èxit de l’empresa que encapçala Bruna, té a veure amb saber comunicar una novetat literària. “El títol, la coberta i el relat són importants a l’hora de vendre un títol”, explica l’agent. Ara, l’Agència Literària Sandra Bruna celebra els seus 25 anys de trajectòria representant autors nacionals i internacionals, amb una cartera de literatura infantil i juvenil, narrativa adulta, assaig i no-ficció en llengua catalana i castellana que s’impulsa des d’una oficina situada al cor de la ciutat, amb esplèndides vistes als jardins del Pala Robert.   Però, què fa ben bé un agent literari? “Jo vaig començar a aprendre’l als 18 anys i, en tot aquest temps, s’ha transformat bastant”, explica Bruna. Va iniciar-se a l’agència literària de Mercedes Casanovas, on va treballar durant una dècada. Als 28 anys va posar en marxa el seu propi projecte amb

“Lo que me propongo es indagar en un posible, en una hipótesis”. Así resume Miquel García el trabajo que hay detrás de su exposición en la Fundació Arranz-Bravo. Bajo el título Alçar la pols, el artista plantea la posibilidad de que los castells catalanes y la muixeranga valenciana tengan su origen en la población esclava que llegó de África hacia la antigua Corona de Aragón contra su voluntad.  Fundació Arranz-BravoAlçar la pols El pasado esclavista de los Países Catalanes está presente en algunas tradiciones que repetimos año tras año. Pensaremos fácilmente en el blackface de la cabalgata de Reyes, por ejemplo. Pero la acción de pintarse la cara de negro también va vinculada a procesiones y cortejos festivos, y en actividades muixerangueras como las de los Negrets d’Alcúdia, que hacen bailes y torres humanas en este municipio valenciano. Es partiendo de estas manifestaciones que el muixeranguer Pau Pertegaz se hizo una pregunta: si sabemos que los pueblos de la costa atlántica africana también hacen torres humanas, ¿qué nos impide pensar que fueron los esclavos negros llegados a Valencia quienes las introdujeron en nuestro territorio?   Fundació Arranz-BravoAlçar la pols El artista Miquel Garcia recoge esta pregunta y la transforma en una exposición donde confrontamos las representaciones de la negritud en nuestra casa. Desde un cómic de Massagran situado en África donde vemos un castell hecho por negros y blancos, a representaciones de los esclavos en la pintura españo

Que el patrimonio pesquero de la Barceloneta está en peligro de extinción lo podemos comprobar dando un paseo rápido por el barrio. Esquivando turistas, locales de brunch y tiendas de souvenirs es fácil preguntarse qué queda de lo que siempre se ha llamado el “barrio de pescadores” de la ciudad. Durante tres meses, una iniciativa cargada de actividades gratuitas y comunitarias aterriza en la Barceloneta para combatir la pérdida de los oficios tradicionales del mar, así como otras problemáticas relacionadas con los océanos, como la extinción de la sardina en el Mediterráneo.  Siempre se ha dicho que los barceloneses vivimos de espaldas al mar, pero el programa de 'Xarxa Oberta' quiere dar la vuelta a esta narrativa. Organizado por el colectivo Oceanographies, la Cofradía de Pescadores y la Universidad de Girona, del 1 de octubre al 19 de diciembre la propuesta llenará de vida los espacios de la ciudad asociados al mar para poner en valor a las personas que trabajan en él y toda la sabiduría que proviene de este sector. Ahora bien, las actividades tienen un carácter artístico gracias a la dirección artística de Marina Monsonís, artista visual que combina el arte, la gastronomía y la ecología con las ciencias del mar y la memoria oral.  View this post on Instagram A post shared by Oceanographies Collective (@oceanographies_collective) El proceso se acompañará de cuatro “meriendas-conversación” en la Cofradía, donde se abordarán cuestiones como la justic

Que el patrimoni pesquer de la Barceloneta està en perill d’extinció ho podem comprovar fent un passeig ràpid pel barri. Esquivant turistes, locals de brunch i botiques de souvenirs és fàcil preguntar-se què en queda del que sempre s’ha anomenat el “barri de pescadors” de la ciutat. Durant tres mesos, una iniciativa carregada d’activitats gratuïtes i comunitàries aterra a la Barceloneta per combatre la pèrdua dels oficis tradicionals del mar, així com altres problemàtiques relacionades amb els oceans, com l’extinció de la sardina al Mediterrani.  Sempre s’ha dit que els barcelinins vivim d’esquenes al mar, però el programa de Xarxa Oberta vol capgirar aquesta narrativa. Organitzat pel col·lectiu Oceanographies, la Confraria de Pescadors i la Universitat de Girona, del 1 d'octubre al 19 de desembre la proposta omplirà del de vida els espais de la ciutat associats al mar per posar en valor les persones que hi treballen i tota la saviesa que prové d’aquest sector. Ara bé, les activitats tenen un caràcter artístic gràcies a la direcció artística de Marina Monsonís, artista visual que combina l’art, la gastronomia i l’ecologia amb les ciències del mar i la memòria oral.  View this post on Instagram A post shared by Oceanographies Collective (@oceanographies_collective) El procés s'acompanyarà de quatre “berenars-conversa” a la Confraria, on s’abordaran qüestions com la justícia ambiental, decreixement blau i el paper de les dones de la mar. La trobada inaugur

Entre amantes de la arquitectura, curiosos y estetas, el 48H Open House BCN consigue movilizar a unas 60.000 personas por las calles de la ciudad en busca de descubrimientos arquitectónicos. Cada año, este festival abre las puertas de espacios que no suelen estar abiertos al público y ofrece la oportunidad única de descubrir el interior de muchos edificios icónicos de Barcelona de la mano de profesionales de la arquitectura. Quien ha ido siempre repite, porque ya se sabe que el Open House marca el otoño: primero te infiltras en la casa de un desconocido y, después, a hacer el vermut.  Open HouseCasa Rocamora Este año, el Open House tendrá lugar el fin de semana del 24 y 26 de octubre. La programación incluirá casi 200 espacios visitables distribuidos en 5 municipios (Barcelona, ​​Badalona, ​​Hospitalet, Sant Joan Despí, Sitges y Vilassar de Dalt ), y un programa de actividades e itinerarios.   Si el pasado año el Open House nos invitaba a sentir la arquitectura, la edición del 2026 se centrará en la arquitectura cotidiana. Es decir: el festival nos acercará a los espacios que habitamos para que nos preguntemos cómo condicionan la vida urbana y los observemos con una mirada renovada. Hablamos de edificios, sí, pero también de calles, plazas y parques en los que buscamos refugio y vivimos momentos importantes de nuestras vidas.  Jose HeviaCasa de l'Arquitectura En la 17.ª edición del Festival de Arquitectura 48h Open House BCN, un 30% de los edificios visitables serán nov

Entre amants de l’arquitectura, xafarders i estetes, el 48H Open House BCN aconsegueix mobilitzar unes 60.000 persones pels carrers de la ciutat a la cerca de descobertes arquitectòniques. Cada any, aquest festival obre les portes d'espais que no acostumen a obrir al públic i ofereix l’oportunitat única de descobrir l’interior de molts edificis icònics de Barcelona de la mà de professionals de l’arquitectura. Qui hi ha anat sempre repeteix, perquè ja se sap que l'Open House fa tardor: primer t'infiltres a casa d'un desconegut i, després, a fer el vermut.  Open HouseCasa Rocamora Aquest any, l’Open House serà el cap de setmana del 24 i 25 d’octubre.  La programació inclourà gairebé 200 espais visitables distribuïts en 5 municipis (Barcelona, Badalona, L'Hospitalet, Sant Joan Despí, Sitges i Vilassar de Dalt ), i un programa d'activitats i itineraris que no requeriran inscripció prèvia. Si l’any passat el festival ens convidava a sentir l'arquitectura, l'edició del 2026 se centrarà en l'arquitectura quotidiana. És a dir: el festival ens aproparà als espais que habitem, perquè ens preguntem com condicionen la vida urbana i els observem una mirada renovada. Parlem d'edificis, sí, però també de carrers, places i parcs on busquem refugi i vivim moments importants de les nostres vides. Jose HeviaCasa de l'Arquitectura   En la 17a edició del Festival d’Arquitectura 48h Open House BCN, un 30% dels edificis visitables seran novetats. Això vol dir que no hauran format mai part de la